Spoiler: tornar a córrer no vol dir estar preparat per tornar a jugar.
Un mal gest. Un canvi de direcció. Un crac que no promet res de bo.
I arriba el diagnòstic: ruptura del lligament creuat anterior (LCA).
De cop, el teu cap s’omple de preguntes:
- M’hauran d’operar?
- Quant de temps estaré sense fer esport?
- Tornaré a jugar com abans?
- I si em torno a lesionar?
Tranquil, que aquí venim a posar una mica d’ordre a tot plegat. Perquè recuperar-se d’una lesió del LCA no és només qüestió de temps. És qüestió de feina. I de fer-la bé.
Primer de tot: què coi fa el lligament creuat anterior?
Imagina’t que el teu genoll té un sistema de seguretat incorporat.
Doncs el lligament creuat anterior n’és una peça clau.
La seva feina és ajudar a estabilitzar el genoll, especialment quan fas moviments com córrer, saltar, frenar o canviar de direcció.
Dit una mica més tècnicament, evita que la tíbia es desplaci excessivament cap endavant i contribueix a controlar els moviments de rotació.
I què passa quan es trenca?
Que el genoll pot perdre part d’aquesta estabilitat. Però la cosa no s’acaba aquí. També poden aparèixer:
- Pèrdua de força, especialment al quàdriceps.
- Inflamació.
- Limitació de la mobilitat.
- Sensació d’inestabilitat.
- Pèrdua de confiança en el genoll.
I aquesta última, encara que no surti a les radiografies, també compta. I molt.
M’han operat. Ara toca descansar, no?
Doncs no exactament.
Després d’una reconstrucció del LCA, la rehabilitació comença des del principi, seguint les indicacions del cirurgià i del fisioterapeuta.
I no, no es tracta de posar-te a fer esquats amb 100 kg l’endemà de sortir del quiròfan.
Al principi tenim unes missions molt concretes:
- Controlar el dolor i la inflamació.
- Recuperar l’extensió completa del genoll tan aviat com sigui possible, idealment durant les primeres dues setmanes.
- Recuperar progressivament la flexió.
- Aconseguir que el quàdriceps torni a activar-se correctament.
- Recuperar el suport i la capacitat de caminar amb normalitat.
Sembla poca cosa?
Doncs aquests primers passos són fonamentals per construir tot el que vindrà després.
El quàdriceps: aquest gran damnificat
Hi ha una cosa que sorprèn molt després d’una operació del LCA.
El quàdriceps sembla que s’hagi agafat unes vacances sense avisar.
Després de la lesió i la cirurgia és habitual que aquest múscul perdi força i tingui dificultats per activar-se correctament.
Per això recuperar-lo és una de les grans prioritats de la rehabilitació.
Però alerta, perquè aquí ve una de les idees importants d’aquest article:
No es tracta només de tenir un múscul gros. Es tracta de tenir un múscul preparat.
Preparat per generar força.
Preparat per fer-ho ràpidament.
Preparat per saltar.
Preparat per absorbir l’impacte quan aterres.
Preparat per frenar en sec.
Perquè al teu genoll li és bastant igual com de musculat et vegis al mirall si després no pots controlar una frenada.
De la camilla al camp. Sense saltar-te pantalles.
Recuperar-se d’una reconstrucció del LCA s’assembla una mica a un videojoc.
No pots passar a l’última pantalla sense haver superat les anteriors.
Primer recuperem mobilitat i força.
Després introduïm exercicis cada vegada més exigents.
I progressivament arriben:
- La carrera.
- El treball de potència.
- Els salts i els aterratges.
- Les frenades.
- Els canvis de direcció.
- Els gestos específics del teu esport.
I finalment, la tornada progressiva als entrenaments i a la competició.
Cada fase té els seus objectius i criteris per avançar.
I aquí no guanya qui corre més. Guanya qui arriba més preparat.
«Ja puc córrer! Puc tornar a jugar?»
Eeeeeh… no tan ràpid.
Aquest és un dels errors més habituals.
Poder córrer en línia recta no vol dir que el teu genoll estigui preparat per jugar un partit de futbol, bàsquet, handbol o qualsevol altre esport que impliqui salts, girs i canvis de direcció.
Pensa-hi.
Córrer a un ritme controlat és una cosa.
Haver de frenar en sec, esquivar un rival, canviar de direcció i tornar a accelerar és una altra de ben diferent.
No és el mateix poder fer un moviment que estar preparat per fer-lo al màxim nivell.
I precisament per això la rehabilitació ha d’anar molt més enllà de recuperar la capacitat de córrer.
La pregunta del milió: quan podré tornar a jugar?
Aquí és on tothom voldria que traguéssim una bola de vidre.
Però no funciona així.
Després d’una reconstrucció del LCA, el retorn als esports d’alta exigència acostuma a plantejar-se a partir dels 9 mesos, i en alguns casos cal més temps.
Ara bé, el calendari no és qui dona l’alta esportiva.
El temps és important, però no és suficient.
Cal valorar la força, la potència, el control dels moviments, la capacitat de suportar les exigències de l’esport i la preparació psicològica.
Perquè dos esportistes operats el mateix dia poden tenir evolucions completament diferents.
I tornar abans d’estar preparat pot augmentar el risc de patir una nova lesió.
Per tant, potser la pregunta no hauria de ser «quant em falta?», sinó…
«Què em falta per estar preparat?»
I el cap? També s’ha de rehabilitar?
tant!
Pots tenir un quàdriceps fortíssim, una mobilitat fantàstica i superar totes les proves físiques…
Però arribar al camp i pensar:
«I si em torno a trencar el lligament?»
La por de tornar-se a lesionar és habitual i pot condicionar el retorn a l’esport.
Per això la confiança també s’entrena.
Recuperar la seguretat en els moviments, exposar-se progressivament a situacions esportives i tornar a sentir que controles el teu cos forma part del procés.
Perquè no només volem que el teu genoll estigui preparat. Volem que tu també ho estiguis.
La conclusió fregaire
Una reconstrucció del lligament creuat anterior no es recupera simplement deixant passar els mesos.
Es recupera treballant:
- MOBILITAT
- FORÇA
- POTÈNCIA
- CONTROL
- CONFIANÇA
- CAPACITAT ESPORTIVA
A cal Fregues treballem la rehabilitació i la readaptació esportiva perquè puguis recuperar progressivament les capacitats que necessites per tornar al teu esport.
I recorda que no totes les ruptures del LCA requereixen cirurgia: el tractament s’ha de decidir individualment segons la lesió, les necessitats i els objectius de cada persona.
Perquè no es tracta simplement de tornar. Es tracta d’estar preparat per tornar.
Núria Sendrós, fisioterapeuta especialista en genoll – col·legiada número 18.018
